SANTA MARIA D'ARTIES

Traducción al español


De camí cap a Vaquèira, hi ha un poblet petit, però molt "cuco", casetes de somni, tot ben posadet i endreçat, però en el que realment cal fixar-se és en l'esglèsia dedicada a Santa Maria.

Aquest poble no pot ser altre que Arties. I és que contè una esglèsia amb un art romànic molt ben conservat.

Primerament l'esglèsia sobta les seves columnes desplaçades, degut als moviments sismics, motiu pel qual al 1997 es va haver de fer unes reparacions d'urgència per tal d'assegurar l'integritat de l'estructura.

Consta d'un retaule del segle XV dedicat a Santa Maria, fet per pintors de la Vall d'Aran (fet bastant sorprenent).



Cap els anys 90 van descobrir unes altres pintures que estaven tapades per una volta de fusta en la qual es veu Dèu en el centre i els dotze apòstols al seus costats.


També es poden veure unes pintures murals on es veu al centre de la pintura Jesús, i a la seva esquerra, el cel, on la gent s'aixeca dels seus sepulcres i es dirigeix cap a l'Eden, en aquest cas representat per un Castell del segle XVI (degut a que aquella època, els castells representaven l'opulència i el benestar). A la seva dreta, és veu l'infern, on la gent és cremada, atropllada per carros, forçada a entrar a la boca d'una bèstia. És pot observar com les figures n'hi han de vestidesi d'altres que no, com alegoria a que tots, encara que tinguem una condició social diferent, si som dolents acabem al mateix lloc.




Ara també podem gaudir d'unes pintures úniques, descobertes sota una cap de calç cap al 2008. Són unes pintures majistralment coservades i de les quals podem veure-hi una imatge en una columna de Sant Antoni Abat, temptat per varis dimonis, en una altre columna, trobem a Sant Cristòfol i d'altres encara molt més curioses, les quals en una ens narra una història romana, en un altre es veuen unes imatges d'una lluita de moros contra cristians (cosa molt rara en una esglèsia), i a l'altre banda podem veure l´últim sopar i unes imatges d'una caçeria (també força rar, cosa que fa pensar en una possible vinculació d'una família noble a l'esglèsia)





El llac Gerber

Traduccion al español


Al límit, entre la Vall i el Pallars, podem trobar una excursió ben bonica de fer. Es tracta de l'ascenció al llac Gerber.

L'excursió s'inicia des del telecadira anomenat Peülla, a 1900 metres. D'allà surt un caminet, ben definit que va pujar gradulament. Al poc de començar el recorregut, trobem la font de matamoixons, l'únic punt d'aigua que trobarem durant l'excursió, així que és un bon moment per omplir cantimplores.

seguint al camí, al cap de mitja de tres quarts d'hora, arribarem fins al primer llac. És el momet de poder fer un alto al camí i poder gaudir del paratge. Al cap d'una estona de repòs continuem el camí, cap els altres dos llacs. És aquí on l'ascenció es torna una mica més abrupte, tot i que no és pas complicat de fer.

Pujant, a uns 15 minuts ens trobem el segon llac, el Gerber petit. La seva bellesa és captivadora, el blau de les aigües es barreja amb el reflex de les muntanyes. Entre les seves aigues cristalines podem veure com i nedent gracilment els peixos, però només ens podem deturar uns instants ja que el Gerber ens espera a només 10 minuts de camí. Mirant camí amunt, podem veure un petit rierol que desemboca al Gerber petit. Si mirem més amunt, veure'm com aquest rierol surt d'una presa natural. Allí és el nostre destí, el Gerber.

Així doncs ens posem en marxar, el camí voreja el llac, el qual encara ens maravella més peró a mesura que l'anem deixant enrera, la nostra ment ja es va preparant pel descobriment que farem. I és que passats només 10 minuts, ens trobem cara a cara amb el Gerber, un llac glacial enorme.

Podem observar les seves fosques aigües degut a la seva profunditat, les muntanyes i el cel reflexades i com la neu que encara pugui quedar als cims es va fonent i forma petits rierols que van a desembocar al llac, fent-lo més gran i majestuós.

És doncs un bon moment per poder fer un bany en les seves fredes aigües, treure els entrepans i disfrutar del dinar tan bonament guanyat.


1. Font de Matamoixons.
2. Senyal que indica la proximitat del llac, a mig recorregut.
3. Llac Gerber.


Ermites de Bossòst

Traducción al Español


Conte la llegenda que un monjo viva a la capella de Sant Antoni, en el camí que mena al Portilló. Viva allí tranquil, fins que un dia, per mala sort, va patir la peste. Però ell contínua allí sense dir res a ningú. Un bon dia, s'encertà a passar per aquell un pastor que duia el seu ramat a pasturar. El monjo, en veure al pastor li diguè:
- Baixa al poble i digues a les autoritats i a la gent que han de construir sis ermites al voltant del poble, totes encarades mirant la població. D'aquesta manera la peste no afectara aquest lloc tan estimat del cel.
El pastor feu l'encarrec, però ningú l'escoltà. Tothom se'n va rirue d'aquelles indicacions. Amb la qual cosa, el pastor, tornar a veure el monjo a comunicar-li el que havia passat, el qual i sorprenentment ja era sabador del succeït.
Possant la mà a l'esquena i deixant-li marcats els cincs dits, d'una manera misteriosa, li diguè:
- Baixa i ensenya'ls això, aixi et creuran.Efectivament, el pastor va baixar, ensenyà la seva esquena i tothom va creure el missatge. Aquell mateix dia, van començar a construïr el que el monjo els havia dit que fessin.
Es diu que com que van estar construides per la gent del poble, cap d'elles segueix un estil arquitectònic concret.

Algunes de les ermites:

1. Sant Ròc
2. Sant Cerat
3. Sant Joan de Crisostom
4. Sant Sebastià i Fabià