Hormatgeria Tarrau

Traducción al español



Situat a 1400 metres d'altitud, Bagergue té l'honor de ser el poble més alt de la Vall d'Aran i des de fa poc, també compte amb l'honor de tenir la única formatgeria artesanal de tota la Vall.

Ens referim a la Hormatgeria (nom que reb en aranès) Tarrau.



Situada en un extrem del poble aquest petit negoci va ser obert fa menys de 2 anys i sorprén com en poc temps s'han fet un renom per tota la vall.

El negoci el porten entre dos germans, un que s'encarrega de l'elaboració dels formatges i l'altre és qui organitza les explicacions de les visites, la degustació i la venta.

Al primer cop d'ull, veiem que la botiga és ben petita i que no té gaire a mostrar, però quan entrem per veure com s'elabora el formatge, ens sorpren com una cosa tan simple com el formatge requereix el seu temps i la seva dedicació.

Una curiositat que alegra a qualsevol que visita la botiga és un vidre situat al terra per poder observar l'interior del magatzem on els formatges són curats.



















Petita visita que val la pena realitzar, tan per la senzilleza com la calidesa que els seus propietaris despachen als seus clients.

Les, un poble amb tradició

Traducción al español


Situat a 4 kilòmetres amb la frontera amb França, a uns 630 metres d'altitud, amb una població que no supera els 1000 habitants, amb el riu Garona que creua pel mig, podem trobar el poble de Les.

Les és el nucli habitat més important abans d'arribar al país veí, i això fa que des de sempre hagi tingut molta influència francesa. Si passegem pels seus carrers, podrem veure que l'arquitectura de les cases, diferencia una mica de la resta dels pobles de la Vall per assemblar-se més als pobles francesos, però tot i així no resta encant a aquesta població.

Tot passejant pels seus carrers, ens podrem acostar fins a la plaça deth Haro, lloc on té cada any una tradició molt antiga dedicada al solstici d'estiu i que aplega més i més visitants any rere any.Aquesta tradició, es podria explicar dividint-la en tres parts, que tenen lloc en moments de l'any.

La primera part, és la Shasclada deth Haro. Es realitza el mes de maig i la consisteix en reunir-se tot el poble a les afores, on hi ha un tronc d'avet d'uns 10 – 12 metres, esperant a ser portat. Tots els habitants, s'apleguen al seu voltant i amb la força que genera l'unió de tot un poble aixequen el tronc i el van portant poc a poc fins davant de l'església. Durant el recorregut els balls tradicionals i els refrigeris que ofereixen els locals del poble són de gran ajuda per amenitzar la dura càrrega.Un cop davant de l'església, seran les dones del pobles, “les hemnes” qui aixecaran el tronc i l'entraran a la plaça deth Haro on allà començara concretament el que és la Shasclada. Es pelarà el tronc de tota escorça i se li aniran clavant les cunyes de forma circular per tal que el tronc es vagi assecant ben bé. Un cop acabada aquesta feinada, es deixarà reposar el tronc a la plaça fins el dia que sigui plantat.

El tronc és transportat fins a la plaça deth Haro

Vestit tradicional aranès.




















Moments de la Shasclada on es treu l'escorça de l'arbre i es claven les cunyes

Ara fem un salt en el temps i ens traslladem al mes de juny, concretament el dia 23 de juny a la nit, a la plaça deth Haro des de les vuit del vespre s'ha anat congregant la gent del poble i de les rodalies, per tal de poder presenciar Era Crema deth Haro. Cap a les 22:00 arriba el mossèn del poble amb l'imatge de Sant Joan, patró del poble i acompanyat per una comitiva de gent, per tal de beneir l'Haro i començar la crema.Mentre l'Haro va cremant, al seu peu, hi haurà unes persones cremant les halles, escorça de cirerer lligada amb filferro. Les aniran cremant mentre les fan giravoltar per sobre el cap i al voltant del cos. Un cop cremades les halles, sortirà un grup de noies i noies a fer danses tradicionals araneses al voltant de l'Haro, mentre aquest encara segueix cremant. Al voltant d'una hora més o menys, l'Haro començar a guspirejar ben fort, com a preludi del que succeirà després i cau calcinat cap avall rodejat de crits i aplaudiments de la gent de la plaça que esclata d'alegria.La plaça deth Haro romandrà sense cap Haro uns 5 dies. Són les únics en tot l'any que a la plaça només hi queda un forat com a testimoni del lloc on ha estat plantat durant tot un any l'Haro.

Moment en que es ven cremant les halles

Danses araneses al voltant de l'Haro





















El 29 de juny, el dia de Sant Pere, el poble s'anirà reunint poc a poc a la plaça per tal de realitzar la Quilha deth Haro, és a dir plantar aquell Haro que tan pacientment ha estat esperant la seva plantada des del mes de maig.Lligaran unes cordes a dalt de tot de l'Haro per tal que la gent des de la plaça pugui ajudar a tensar i destensar i poder així compensar el possible desviament que porti. Mentrestant a sota, un grapat de forçuts i forçudes, aniran aixecant l'Haro.Primerament ho faran aixecant-lo amb uns troncs per a sota i poc a poc aniran posant unes escales de ferro, cadascuna més alta, per tal d'anar-lo espitxant i així poc a poc al crit d'un mestre de cerimònies que va donant les ordres, anar-lo aixecant. Un cop plantat i falcat, arriba el torn dels casats. Segons la tradició, les parelles que s'han casat més pròximes a la plantada, el marit ha de deixar a dalt de l'Haro, una corona de flors i la creu per tal de portar sort al matrimoni.Avui en dia, ja no són les parelles més pròximes a la plantada sinó totes aquelles que s'han casat al llarg de l'any.

Moments ens que es planta l'Haro i es fa l'ofrena floral

SANTA MARIA D'ARTIES

Traducción al español


De camí cap a Vaquèira, hi ha un poblet petit, però molt "cuco", casetes de somni, tot ben posadet i endreçat, però en el que realment cal fixar-se és en l'esglèsia dedicada a Santa Maria.

Aquest poble no pot ser altre que Arties. I és que contè una esglèsia amb un art romànic molt ben conservat.

Primerament l'esglèsia sobta les seves columnes desplaçades, degut als moviments sismics, motiu pel qual al 1997 es va haver de fer unes reparacions d'urgència per tal d'assegurar l'integritat de l'estructura.

Consta d'un retaule del segle XV dedicat a Santa Maria, fet per pintors de la Vall d'Aran (fet bastant sorprenent).



Cap els anys 90 van descobrir unes altres pintures que estaven tapades per una volta de fusta en la qual es veu Dèu en el centre i els dotze apòstols al seus costats.


També es poden veure unes pintures murals on es veu al centre de la pintura Jesús, i a la seva esquerra, el cel, on la gent s'aixeca dels seus sepulcres i es dirigeix cap a l'Eden, en aquest cas representat per un Castell del segle XVI (degut a que aquella època, els castells representaven l'opulència i el benestar). A la seva dreta, és veu l'infern, on la gent és cremada, atropllada per carros, forçada a entrar a la boca d'una bèstia. És pot observar com les figures n'hi han de vestidesi d'altres que no, com alegoria a que tots, encara que tinguem una condició social diferent, si som dolents acabem al mateix lloc.




Ara també podem gaudir d'unes pintures úniques, descobertes sota una cap de calç cap al 2008. Són unes pintures majistralment coservades i de les quals podem veure-hi una imatge en una columna de Sant Antoni Abat, temptat per varis dimonis, en una altre columna, trobem a Sant Cristòfol i d'altres encara molt més curioses, les quals en una ens narra una història romana, en un altre es veuen unes imatges d'una lluita de moros contra cristians (cosa molt rara en una esglèsia), i a l'altre banda podem veure l´últim sopar i unes imatges d'una caçeria (també força rar, cosa que fa pensar en una possible vinculació d'una família noble a l'esglèsia)

El llac Gerber

Traduccion al español


Al límit, entre la Vall i el Pallars, podem trobar una excursió ben bonica de fer. Es tracta de l'ascenció al llac Gerber.

L'excursió s'inicia des del telecadira anomenat Peülla, a 1900 metres. D'allà surt un caminet, ben definit que va pujar gradulament. Al poc de començar el recorregut, trobem la font de matamoixons, l'únic punt d'aigua que trobarem durant l'excursió, així que és un bon moment per omplir cantimplores.

seguint al camí, al cap de mitja de tres quarts d'hora, arribarem fins al primer llac. És el momet de poder fer un alto al camí i poder gaudir del paratge. Al cap d'una estona de repòs continuem el camí, cap els altres dos llacs. És aquí on l'ascenció es torna una mica més abrupte, tot i que no és pas complicat de fer.

Pujant, a uns 15 minuts ens trobem el segon llac, el Gerber petit. La seva bellesa és captivadora, el blau de les aigües es barreja amb el reflex de les muntanyes. Entre les seves aigues cristalines podem veure com i nedent gracilment els peixos, però només ens podem deturar uns instants ja que el Gerber ens espera a només 10 minuts de camí. Mirant camí amunt, podem veure un petit rierol que desemboca al Gerber petit. Si mirem més amunt, veure'm com aquest rierol surt d'una presa natural. Allí és el nostre destí, el Gerber.

Així doncs ens posem en marxar, el camí voreja el llac, el qual encara ens maravella més peró a mesura que l'anem deixant enrera, la nostra ment ja es va preparant pel descobriment que farem. I és que passats només 10 minuts, ens trobem cara a cara amb el Gerber, un llac glacial enorme.

Podem observar les seves fosques aigües degut a la seva profunditat, les muntanyes i el cel reflexades i com la neu que encara pugui quedar als cims es va fonent i forma petits rierols que van a desembocar al llac, fent-lo més gran i majestuós.

És doncs un bon moment per poder fer un bany en les seves fredes aigües, treure els entrepans i disfrutar del dinar tan bonament guanyat.


1. Font de Matamoixons.
2. Senyal que indica la proximitat del llac, a mig recorregut.
3. Llac Gerber.

Ermites de Bossòst

Traducción al Español


Conte la llegenda que un monjo viva a la capella de Sant Antoni, en el camí que mena al Portilló. Viva allí tranquil, fins que un dia, per mala sort, va patir la peste. Però ell contínua allí sense dir res a ningú. Un bon dia, s'encertà a passar per aquell un pastor que duia el seu ramat a pasturar. El monjo, en veure al pastor li diguè:

- Baixa al poble i digues a les autoritats i a la gent que han de construir sis ermites al voltant del poble, totes encarades mirant la població. D'aquesta manera la peste no afectara aquest lloc tan estimat del cel.
El pastor feu l'encarrec, però ningú l'escoltà. Tothom se'n va rirue d'aquelles indicacions. Amb la qual cosa, el pastor, tornar a veure el monjo a comunicar-li el que havia passat, el qual i sorprenentment ja era sabador del succeït.
Possant la mà a l'esquena i deixant-li marcats els cincs dits, d'una manera misteriosa, li diguè:
- Baixa i ensenya'ls això, aixi et creuran.Efectivament, el pastor va baixar, ensenyà la seva esquena i tothom va creure el missatge. Aquell mateix dia, van començar a construïr el que el monjo els havia dit que fessin.
Es diu que com que van estar construides per la gent del poble, cap d'elles segueix un estil arquitectònic concret.

Algunes de les ermites:

1. Sant Ròc
2. Sant Cerat
3. Sant Joan de Crisostom
4. Sant Sebastià i Fabià