Situat a 4 kilòmetres amb la frontera amb França, a uns 630 metres d'altitud, amb una població que no supera els 1000 habitants, amb el riu Garona que creua pel mig, podem trobar el poble de Les.
Les és el nucli habitat més important abans d'arribar al país veí, i això fa que des de sempre hagi tingut molta influència francesa. Si passegem pels seus carrers, podrem veure que l'arquitectura de les cases, diferencia una mica de la resta dels pobles de la Vall per assemblar-se més als pobles francesos, però tot i així no resta encant a aquesta població.
Tot passejant pels seus carrers, ens podrem acostar fins a la plaça deth Haro, lloc on té cada any una tradició molt antiga dedicada al solstici d'estiu i que aplega més i més visitants any rere any.Aquesta tradició, es podria explicar dividint-la en tres parts, que tenen lloc en moments de l'any.
La primera part, és la Shasclada deth Haro. Es realitza el mes de maig i la consisteix en reunir-se tot el poble a les afores, on hi ha un tronc d'avet d'uns 10 – 12 metres, esperant a ser portat. Tots els habitants, s'apleguen al seu voltant i amb la força que genera l'unió de tot un poble aixequen el tronc i el van portant poc a poc fins davant de l'església. Durant el recorregut els balls tradicionals i els refrigeris que ofereixen els locals del poble són de gran ajuda per amenitzar la dura càrrega.Un cop davant de l'església, seran les dones del pobles, “les hemnes” qui aixecaran el tronc i l'entraran a la plaça deth Haro on allà començara concretament el que és la Shasclada. Es pelarà el tronc de tota escorça i se li aniran clavant les cunyes de forma circular per tal que el tronc es vagi assecant ben bé. Un cop acabada aquesta feinada, es deixarà reposar el tronc a la plaça fins el dia que sigui plantat.
El tronc és transportat fins a la plaça deth Haro
Vestit tradicional aranès.
Moments de la Shasclada on es treu l'escorça de l'arbre i es claven les cunyes
Ara fem un salt en el temps i ens traslladem al mes de juny, concretament el dia 23 de juny a la nit, a la plaça deth Haro des de les vuit del vespre s'ha anat congregant la gent del poble i de les rodalies, per tal de poder presenciar Era Crema deth Haro. Cap a les 22:00 arriba el mossèn del poble amb l'imatge de Sant Joan, patró del poble i acompanyat per una comitiva de gent, per tal de beneir l'Haro i començar la crema.Mentre l'Haro va cremant, al seu peu, hi haurà unes persones cremant les halles, escorça de cirerer lligada amb filferro. Les aniran cremant mentre les fan giravoltar per sobre el cap i al voltant del cos. Un cop cremades les halles, sortirà un grup de noies i noies a fer danses tradicionals araneses al voltant de l'Haro, mentre aquest encara segueix cremant. Al voltant d'una hora més o menys, l'Haro començar a guspirejar ben fort, com a preludi del que succeirà després i cau calcinat cap avall rodejat de crits i aplaudiments de la gent de la plaça que esclata d'alegria.La plaça deth Haro romandrà sense cap Haro uns 5 dies. Són les únics en tot l'any que a la plaça només hi queda un forat com a testimoni del lloc on ha estat plantat durant tot un any l'Haro.
Moment en que es ven cremant les halles
Danses araneses al voltant de l'Haro
El 29 de juny, el dia de Sant Pere, el poble s'anirà reunint poc a poc a la plaça per tal de realitzar la Quilha deth Haro, és a dir plantar aquell Haro que tan pacientment ha estat esperant la seva plantada des del mes de maig.Lligaran unes cordes a dalt de tot de l'Haro per tal que la gent des de la plaça pugui ajudar a tensar i destensar i poder així compensar el possible desviament que porti. Mentrestant a sota, un grapat de forçuts i forçudes, aniran aixecant l'Haro.Primerament ho faran aixecant-lo amb uns troncs per a sota i poc a poc aniran posant unes escales de ferro, cadascuna més alta, per tal d'anar-lo espitxant i així poc a poc al crit d'un mestre de cerimònies que va donant les ordres, anar-lo aixecant. Un cop plantat i falcat, arriba el torn dels casats. Segons la tradició, les parelles que s'han casat més pròximes a la plantada, el marit ha de deixar a dalt de l'Haro, una corona de flors i la creu per tal de portar sort al matrimoni.Avui en dia, ja no són les parelles més pròximes a la plantada sinó totes aquelles que s'han casat al llarg de l'any.
Moments ens que es planta l'Haro i es fa l'ofrena floral
No hay comentarios:
Publicar un comentario